divendres, 4 d’agost del 2017

Quan arribe setembre

Acabem d'estrenar agost, humit, calorós. Ple de ganes de fugir de lo de cada dia. I de donar pressió a les rodes per quan arribe setembre.

Quan arribe setembre tot ho farem.

Quan arribe setembre caminarem més templats, els colors de casa seran més lluents i la ciutat encara tindrà olor de sol, de mar i de muntanya.
Quan arribe setembre la feina no ha de ser feina, ha de ser plaer i els companys seran de vida i de cafè.
Quan arribe setembre planificarem la nevera, les sortides i les entrades per trobar aquella cosa que no se sap com és, ni on està i que mentrestant tots la busquem.
Quan arribe setembre mirarem d'escoltar més i parlar menys. De riure més i cavilar menys. De suar la samarreta ballant i treballar una mica menys.

I així pensant en quan arribe setembre, viurem este agost com el que és. Un trosset de vida per fer i desfer sense plans ni pensaments per a quan arribe setembre.
I fent i desfent mentre arriba setembre trio un llibre o dos o tres per viure i reviure reflexions i històries compartides dels que en saben de combinar idees i paraules.


I mentre arriba setembre, este agost pujarem a la foradada i mirarem com són les coses des de la distància. Des d'on podem vore com los elements d'un paisatge, o d'una vida, són com ingredients d'un plat combinat on s'equilibren i es donen espai.



I sense deixar de ser com som, però millorant el que pot ser millor, continuem anant i venint i trobant coses xules per a quan arribe setembre. I llavors vulguem recuperar la llum i el sol de l'agost humit i calorós que tenim ara.


I mentre arriba setembre, la nevera està plena de tomates, carabassons, auvargingues i melons de casa. I no parem de buscar receptes per a un sopar d'amics o de cosins on la calor també està assegurada.


I mentre arriba setembre, no perdem la il·lusió per les coses menudes que sempre anem triant i remenant. Una constant de la nostra vida que més que constant és mania.


I mentre arriba setembre sortirem i entrarem tantes vegades com puguem de la nostra mar planeta i salada.



I mentrestant, fugim de lo de cada dia i quan arribe setembre ja ho trobarem.












Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada