dissabte, 17 de desembre de 2016

Un prenadal de cabells arrissats i coses diferents



Ja passa que els que li tenim una mica mica de mania al Nadal, tractem de diluir-lo i seguir els protocols a la nostra manera. De vegades intentem esquivar-lo fins que arriba el moment d'encara-lo de veritat. Comprant els regals als que més estimem -ells no hi tenen cap culpa- i pensant en un menú digne i vistós d'última hora. 
Aquest any el prenadal ja ha marcat les seues diferències. Han succeït fets i s'han pres algunes decisions que de manera subtil han canviat els ànims i l'ànima prenadalenca.
Cadascú té el seu prenadal com a escalfament dels dies que estan a punt d'arribar. En el cas de servidora hi ha petits detalls que m'han redissenyat els esquemes. Un d'ells -totalment irrellevant-, m'ha fet sentir d'una altra manera. He decidit deixar-me el cabell arrissat que l'herència genètica em va atorgar. Això pot semblar una insignificància, però no ho ha estat per a mi. Fa temps que dominar els meus cabells i pretenir que siguin llisos i ben pentinats ha estat una de les meues batalles més íntimes i personals. Com si els cabells tinguéssin alguna cosa a veure amb els sentiments i inseguretats que de vegades s'imposen i t'alerten de que no ho pots controlar tot. 
I així, en un prenadal sense planxa ni control, m'he vist convidada per primera vegada com a blogger a la presentació d'unes bodegues de Saint Tropez al Cafè Kafka. Són les bodegues Chateau des Marres, situades a la vora de la mar, com el nostre poble, La Ràpita. 
Allà hi vaig anar acompanyada i encuriosida per dos motius. Un, assistir a l'event -sóc una amant del vi i no m'ho podia deixar perdre-, i l'altre perquè tenia curiositat per saber com havien arribat a conèixer el blog. La veritat és que ens van agradar els quatre vins que vam catar i sobretot lo amables que van ser amb natros -que parlant francès-catalí-anglès- ens vam entendre de meravella.









I no se si ha estat aquest aconteixement trivial, o els cabells arrissats, però la qüestió és que poc a poc em vaig sentint en un prenadal més lleuger, menys perfecte, i menys coaccionador.


I en aquest estat tot va millor. El Nadal ja quasi m'agrada i avui fins i tot he comprat torrons. 
I si del del Nadal hi ha alguna cosa bonica, són les llums. Ja sabeu que per aquí mos agraden i molt. Són com  la pinzellada final de qualsevol espai i moment.

Per això vull compartir la Pedrera il·luminada...


O la Plaça Reial...


O l'Schilling...


O Casa Delfin i altres racons d'un Born perfecte per a un Prenadal diferent i de cabells arrissats.























dissabte, 10 de desembre de 2016

Gràcies Rilke

I d'aquesta manera, fent cas a un home savi, aquí estàs de nou, teclejant sobre aquest espai en blanc amb el que fa dies que no quedes. Però sort que mai et falla i sempre t'acull com un bon amic, sense rancúnies ni retrets. 
Seguint els consells que Rilke li envià al jove poeta, intentes fer d'aquestes paraules alguna cosa pròpia. Miraràs cap a dins i buscaràs si de veritat aquest escriure t'apropa a la teua cosa. I és que escriure coses que no surten de dins, sense veritat, desdibuixa qualsevol idea autèntica. Sí. Ja saps que cal molta sinceritat a l'hora de conjugar paraules. Si no no cal que t'hi posis.
Amb l'escriptura et passa igual que amb l'exercici físic. Quan t'hi poses t'adones del seu efecte balsàmic, relaxant i terapèutic.
Estàs vivint. I això fa que al teu voltant passin coses que no pots aturar ni canviar. Tu que encara no has guanyat la batalla a la controladora que portes dins. Veus com tot això passa sense poder-hi fer res. Però no importa, una vegada més recuperes la teva part inquieta i curiosa i te'n desfàs de les parts descolorides. 
I recuperant el color i les ganes, comparteixes llocs i coses pendents, com les de l'última edició de Bcn en las Alturas a la Torre Bellesguard...





I de la Torre Bellesguard al Palau on vas gaudir d'una Rosario Flores vital i meravellosa. Gràcies a la teua amiga M. per donar-vos la idea. Les quatre vau disfrutar com xiquetes 


I del barri gòtic al carrer Amigó, al Bar Omar, una de les recomanacions del teu amic X. Si vas demana les vieires amb tòfona.


I del Bar Omar a fer una tometa al Vermut Perez, una de les altres recomanacions del teu amic.


I d'un altre dia, fent allò que Walter Riso recomana, passejant, badant i deixant que qualsevol cosa et sorprengui, vas veure les noves llums de Nadal a Rabat...


I al Nacional...


I de Barcelona te'n vas a Madrid on tens a la teua filleta vivint i aprenent a deixar-se sorprendre de tot allò que el seu gen curiós i inquiet li digui.
I allà vas repetir a Streetxo, però vas conèixer i tastar coses noves com els plats de Juanalaloca al barri de la latina. El coulant de dolç de llet i el pastís de xocolata blanc, et va fer pujar el sucre al cap i la felicitat també.


I com sempre que vas a ciutats i llocs que no són els de cada dia, et deixes enamorar de qualsevol idea, lloc i racó. Com el Carreró de Jorge Juan on vas trobar una Cortana...



I del barri de Salamanca a Chueca a fer un brunch a Diurno i perquè no, una mica de postureo. Ja que estas, t'hi poses.



Però més a gust vas estar sopant a Ana la Santa a la Plaça Santa Ana. Serà perquè tens una Anna o ves a saber, et vas encantar del lloc i l'ambient.


I com ja s'està fent una mica llarg...i ja tens ganes d'acabar, només compartir un raconet de Harina, el forn on acostumes a anar a esmorzar quan estàs per allà...



Gràcies Rilke!