diumenge, 12 de juny de 2016

Si la teua ment necessita estirar les cames

Comences a teclejar. Tens moltes coses al cap. No saps cap a on anirà la cosa. La humanització de la tesi doctoral que divendres va defensar la teua amiga; la contra d'ahir on es fa un cop més apologia a l'atenció plena; l'article sobre Catherine Lacey i la protagonista post-ferida de "Nunca falta nadie"; la idea de ta padrina de fer polp amb pataca per al sopar que fareu al pati de l'institut; decidir com vols lo pastís que has d'encarregar per a l'aniversari de ton nebot i ton pare. I per últim i més urgent, com pressionar per a que el teu home s'aixequi del llit per poder anar a esmorzar d'una vegada.
Si continues escrivint, vol dir que l'acció que era més prioritària ha quedat avortada. Encara estàs al llit amb dos coixins a l'esquena i l'ordinador a la falda.
Comences a escriure sobre la tesi doctoral que la teva amiga va defensar divendres. Va ser brillant, tant com ho és ella. Les altres quatreaamiguesdecarrera us vau emocionar i us vau sentir orgulloses d'ella. De la tesi, et quedes amb una frase: "Evitar la dissolució de lo humà en els aspectes tècnics". T'agrada perquè és una frase universal, poderosa, global. Serveix per a qualsevol àmbit. La persona sempre i davant de tot.
Continues escrivint. Ara ho vols fer sobre l'atenció plena o mindfulness, però t'atures. Algú s'aixeca. Ho deixes. Fins després.
Ha passat una mica de temps des de les paraules anteriors. Reprens la campanya. Has esmorzat i ja has encarregat el pastís. Dos coses menys. Feina feta no et fa destorb. Ara tens lloc per a noves coses. Això no se t'acaba.
Del mindfulness, n'has d'aprendre i molt. Ets de les que s'encanten. No d'ara; de sempre. Has sigut una sommiadora que vas i tornes durant mil converses. Et sents culpable de la teva ment dispersa. Cada x-temps necessita sortir a estirar les cames i després tornar per estar més atenta. A casa ho saben. T'ho noten a la cara. Mama, no m'escoltes. Ja hi tornes. Estàs "encantada".
Ahir després de llegir la contra, mentre prenies el sol i bufava el ventet a la platja de les Delícies, vas decidir que ho faries. Practicaries l'atenció plena. De moment no has començat. Però t'has adonat que mentre tecleges i busques paraules, et sents atenta. Respires alleujada. Ja fa temps que ho practiques. És quan escrius relaxada.


dissabte, 11 de juny de 2016

A gust

Expressar-se es pot fer de moltes maneres. Verbalment, gestualment, de manera escrita, amb llenguatge de signes, però només n'hi ha una de complementària. La manera com ens mostrem al món quan ens vestim. Potser per a molts la més innecessària i per a d'altres la més rellevant. 
A mig camí estem la majoria. 
Ho fem com ho fem, l'objectiu és "ser tu", no un altr@, i sentir-te a gust és la manera.

Com Ece Sukan amb les seues sandàlies...










diumenge, 5 de juny de 2016

El primer divendres de juny

La primera tarda de juny; vint graus de temperatura; notes fresqueta; et poses la jaqueteta. Estàs per Sarrià, barri de divendres i faves tendres. Un poble dins la ciutat. Cases unifamiliars, antigues, netes, polides i retratables; mares, pares, nens i nenes més polits encara. Resultat de la selecció natural o de l'economia sobrada. 
Entres a Passagebcn, una botiga i una monada, que per tenir, té de tot: sala d'exposicións -on hi ha uns foulards de cashmere que no deixen de cridar-te-, terrasseta, i parets de pedra -que tan t'agraden-. 



Puges i gires a la dreta cap al claustre de Santa Isabel. Entres a Zocobarcelona, un de tants mercadillos. Més gent polida. I moltes coses xules. Totes per seguir el manual d'estil d'un estiu de bikini, o de jaqueteta, o d'espardenyes, o de terrasseta. T'has allunyat una mica del teu objectiu final. Recalcules la ruta. Vas cap a Major de Sarrià.


Pujant a l'esquerra, et trobes el bar Tomàs. Com sempre a rebentar -hi ha llocs que no necessiten reinventar-se-. I penses, que injust és el món de la gastronomia.
 Continues pujant. Et comences a sentir com en un decorat noucentista. Fins que veus el teu reflex en un aparador i els teus cabells arrissats i despentinats et transporten de nou al teu món hiperrealista.
Quasi has arribat. Ja hi estas. Entres per la porta del Bar Treze.




Hi has anat per un únic motiu, la venda privada dels bikinis de Camila CTG. T'ha acompanyat la teua costella, mig resignat, mig divertit per les teues comeses. Sort que després las compensat amb una canyeta fresqueta. I tot i que has arribat tard, te'l mires i et sents feliç per sentir-te compresa.