dijous, 25 de febrer de 2016

L'ànima del dijous

Mentre sona...




Dijous, el millor dia. Amb un divendres, dia màgic, per endavant, i un dissabte, i un diumenge, plens de temps a compte...
No se m'acut millor dia per reactivar el nostre esperit. El de compartir coses...

I així compartim una frase escollida... Perquè passi el que passi mai hem de permetre que les nostres emocions passin per davant de la nostra intel·ligència.


Perquè la nostra intel·ligència és nostra i és múltiple. I per això ens agraden tantes coses i tan diferents com l'art d'Edward Hopper (1882-1967). Un pioner en reflectir els moments de solitud de la societat moderna i que amb aquestes obres, va fer tota una apologia a les dones i la lectura...







I d'una apologia a un altra, l'apologia a lo neutre...




I de lo neutre a un Passatge, el de Mercader on hi ha un lloc on xerrar i menjar, el Mercader de l'Eixample...



I allà mateix, un altre lloc, d'aquells preferits, India&Pacific. On molts vam aprendre l'encant dels materials naturals...


I d'un passatge a un passeig, el de la Ràpita... un lloc on voler estar...









divendres, 19 de febrer de 2016

Més coses que valen la pena...

Una mirada cap a les coses que valen la pena, et canvia tota la resta. És així. No s'ha fet cap estudi formal, però no hi ha dubte de que les coses que valen la pena sempre estaran per damunt de la resta i ens ajudaran a continuar vivint i lluitant per aconseguir-ne de noves. Tal i com ho faria un addicte, vivim buscant aquestes coses per les que ben gastem minuts del nostre temps i de la nostra vida.
I de tots i totes és conegut que aquest és un dels principals objectius d'aquest lloc virtual en la forma, i sense voler, una mica "espiritual" en el contingut.
No hi ha res que aporti més satisfacció que escriure aquestes línies per compartir els bons moments que proporcionen aquestes coses...


  • Moments d'humor amb Moliere, que sense intenció d'escriure humor li'n sortia sense remei amb les seves paraules. I quina bona estona es passa gaudint de L'avar amb la interpretació de Joan Pera i el guió de Sergi Belbel... I quina bona lliçó. La de que la generositat no només és de coses materials. Sempre hauria d'anar lligada a totes les vessants d'un caràcter. Perquè l'avarícia et duu sense  possibilitat d'aturar-ho cap a la solitud més descarada...




  • Moments d'estimar molt més la vida després del contacte tan digne i valent amb la mort, a Truman. Quins dos HOMENS!, Ricardo Darin i Javier Càmara... Una pel·lícula vista a la sessió minoritària de les quatre, un dia entre setmana al Verdi, i amb la millor companyia. Aquella amb la que no cal expressar amb paraules el que la pel·lícula remou i remou d'una manera intensa.

  • I abans de Truman, un dinar diferent, amb plats d'una altra cultura, la palestina... Un lloc, un pati, un menú sa i una bona conversa. Més coses que valen la pena...

  • I descobrir llocs nous al teu barri. Llocs d'aquells que milloren el teu entorn i que sempre sumen com La Mundana. Un restaurant petit pensat per a fer el vermut però amb plats d'alta cuina. A càrrec del xef Alan Guiard, precursor del boom de la bona restauració al barri amb la Santa Burg, una de les noves hamburgueseries de culte.




  • I menjar plats com les patates braves, o el carpaccio de gambes i algues, o escarxofes amb pernil i ou trufat...




  • I tenir una idea brillant com la de Brené Brown i compartir-la. Amb les seues reflexions i conclusions del gran poder de la vulnerabilitat...


  • Perquè ja ho diu la frase, qui s'arriba a conèixer es torna més fort i poderós, però qui s'arriba a acceptar, es torna invencible...

dissabte, 6 de febrer de 2016

El pont entre lo visible i lo invisible...

Si hi ha un pont entre lo visible i lo invisible, aquest és la màgia. No ho dic jo, ho diu Paulo i jo no li duria mai la contrària a l'home que va escriure la història que em va fer adonar de que necessitava una reorientació a la meva vida...
I és aquest pont que no es veu ni es dibuixa, el que et porta als pensaments, i dels pensaments a les emocions, i de les emocions als sentiments...


Màgia és quan mires una imatge real i t'inspira...


Màgia és quan d'una imatge... 


te'n vas a una cançó...


Màgia és...quan una imatge et porta a pensar que mentre hi ha vida, hi ha temps per estimar...


Màgia és...quan d'una imatge a una altra, hi ha alguna cosa que t'inspira perquè veus alguna cosa diferent...


I aquest detall et crida ...


I ja no te'l pots treure del cap...


Perquè així es la màgia, la que ha de veure en tu qui més t'estima, com deia Frida...






divendres, 5 de febrer de 2016

No estem tot sols ...


via

Aquest diumenge es convoca una manifestació, en contra de la reactivació per part del ministeri d'agricultura, que amb un gest a la desesperada, vol treure-li l'aigua al riu que dibuixa les nostres terres...

Des d'aquí un cop de ma a la lluita antitransvasament...

Per una banda, donant les gràcies a Jordi Basté amb la crida que ha fet des del seu programa, El món...
Es pot dir més alt, però no més clar. 
Jordi ha empatitzat de la millor manera amb els d'aquí baix.

Moltes gràcies Jordi!!


 

I per una altra banda, compartir la cançó i el videoclip tan preciós i tendre de Joan Rovira. Com m'agrada aquest home...

Gràcies a tu també Joan!!!




Poc a poc que ens vagin comprenent...
Mos trobem a Amposta!!

dijous, 4 de febrer de 2016

Club Garance Doré II

Mentre sona Aaron Espe...




Avui, una entrada visual amb algunes de les dones del club Garance Doré que inspiren sense gaires artificis...
El secret, suposo que naturalitat i més naturalitat...

Marfa...



Jess Blanch...


Chiara Baschetti


Giorgia Tordini...




Marie Margot