Mentre sona...
L'impacte de Her en mi, m'ha fet escriure aquestes reflexions pensant en aquells i aquelles que senten el desig d'una relació improbable i impracticable.
Són relacions desitjades amb tanta intensitat, que darrere sempre hi ha la temor de perdre la força del desig i de lo inabastable, un cop s'hagi aconseguit allò que se sublima fins a l'infinit.
Quantes relacions que comencen, després es trenquen i en canvi aquestes que mai s'inicien, mai es podran acabar. Sempre estaran unides pel desig i per la força de lo inabastable, de lo prohibit, i de lo impossible.
Quin regal més bonic poder sentir aquest desig que mai s'esgotarà perquè sempre estarà allà sense poder ser satisfet.
Són relacions impossibles pels infinits "si no fos" que les aturen i les impossibiliten.
Com qui vol agafar la lluna cada nit, i viu amb la il·lusió de tocar-la i sap que si arribés el moment de fer-ho es trencaria l'idil·li que hi té amb ella.
Com qui té pendent un viatge a un lloc desconegut i sap que quan hi arribi es trencarà la màgia i haurà de sublimar un nou destí.
Així són les relacions desitjades i impossibles. Les que tenen la força i l'encant de lo inabastable...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada