Veure la pel·lícula Her i no poder evitar escriure sobre les sensacions que desperta la relació tan espiritual del protagonista amb un sistema operatiu, és un fet i la constatació de que es tracta d'una pel·lícula especial.
Una història sobre la soledat i de com afrontar-la en el món que ens ve imparable.
Una reflexió sobre la nostra manera de relacionar-nos amb l'entorn virtual i de com aquest món fictici pot convertir-se en essencial.
Acabo de veure-la i ja he buscat informació sobre Spike Jonze, el director i guionista, on en totes les fonts se'l qualifica de persona diferent i hipersensible.
No cal entendre de cinema per detectar les sensibilitats que se't desperten amb aquesta pel·lícula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada