dijous, 31 de desembre de 2015

L´últim dia de l'any

Com diríem per allà baix han estat dies de tràfec. D'anar amunt i avall, sabent que s'acaba l'any i que encara ens queden moltes coses pendents. Sobretot desitjos i bones intencions. 
Són dies de voler aprofitar per fer, per dir, per fer balanç i per tornar a planificar nous desitjos i noves bones intencions...
Són dies de veure que continuem sent curiosos per observar i admirar, per escoltar i aprendre, per llegir i descobrir, per estar amb gent que aprecies i confirmar que cada dia creixen i milloren.
I ahir, penúltim dia de l'any vaig decidir recuperar aquella mirada que m'agrada compartir des d'aquí...

A Lush...




A la casa Garriga Nogués...




Mirant Van Gogh...


Gauguin...


I Redon...


A La Impossible, una llibreteria digna de Notting Hill i on trobar històries amagades de les llistes dels més venuts...





I al quedar per sopar al Petit Firo, 



I la pastisseria preciosa del costat


I al costat Sant Pau...



PER AQUEST NOU ANY, PER A TOTS, NOMÉS UN GRAN DESIG!!!








dimarts, 29 de desembre de 2015

L'encant de lo inabastable

Mentre sona...




L'impacte de Her en mi, m'ha fet escriure aquestes reflexions pensant en aquells i aquelles que senten el desig d'una relació  improbable i impracticable.
Són relacions desitjades amb tanta intensitat, que darrere sempre hi ha la temor de perdre la força del desig i de lo inabastable, un cop s'hagi aconseguit allò que se sublima fins a l'infinit.
Quantes relacions que comencen, després es trenquen i en canvi aquestes que mai s'inicien, mai es podran acabar. Sempre estaran unides pel desig i per la força de lo inabastable, de lo prohibit, i de lo impossible.
Quin regal més bonic poder sentir aquest desig que mai s'esgotarà perquè sempre estarà allà sense poder ser satisfet. 
Són relacions impossibles pels infinits "si no fos" que les aturen i les impossibiliten. 
Com qui vol agafar la lluna cada nit, i viu amb la il·lusió de tocar-la i sap que si arribés el moment de fer-ho es trencaria l'idil·li que hi té amb ella.
Com qui té pendent un viatge a un lloc desconegut i sap que quan hi arribi es trencarà la màgia i haurà de sublimar un nou destí.
Així són les relacions desitjades i impossibles. Les que tenen la força i l'encant de lo inabastable...













Her



Veure la pel·lícula Her i no poder evitar escriure sobre les sensacions que desperta la relació tan espiritual del protagonista amb un sistema operatiu, és un fet i la constatació de que es tracta d'una pel·lícula especial.
Una història sobre la soledat i de com afrontar-la en el món que ens ve imparable.
Una reflexió sobre la nostra manera de relacionar-nos amb l'entorn virtual i de com aquest món fictici pot convertir-se en essencial.
Acabo de veure-la i ja he buscat informació sobre Spike Jonze, el director i guionista, on en totes les fonts se'l qualifica de persona diferent i hipersensible.
No cal entendre de cinema per detectar les sensibilitats que se't desperten amb aquesta pel·lícula.

dissabte, 26 de desembre de 2015

La màgia d'una bona conversa

Si hi ha alguna cosa bona d'aquests dies, és que et permeten trobar-te amb amics, companys i família entre els que sempre hi ha algú amb el que mantenir una bona conversa.
En un estudi fet per la Universitat d'Arizona es demostra que les bones converses aporten un major grau de benestar i de retruc, major grau de felicitat. Però no totes les converses valen.
Una bona conversa ha de ser trascendent, xerrar sobre el temps o el menú no ens aporta gaire cosa.
Una bona conversa ha de ser amb els interlocutors o interlocutores encertats. Si no hi ha química no hi haurà una bona conversa.
Una bona conversa ha de fer que els nostres ulls només busquen els ulls de l'altr@.
Una bona conversa t'uneix amb un fil invisible trenat per les paraules i per grans dosis de comprensió, d'afecte i d'empatia. 
Una bona conversa t'ajuda a conèixer una PERSONA dins un altra persona...










diumenge, 13 de desembre de 2015

La vida també passa entre coses xules

Un matí de diumenge, esmorzant i mirant coses xules, te n'adones que hi ha molts motius per estar agraïts amb la vida que ens ha tocat. Una vida que ens permet mirar i mirar coses en un món real, en el cine o a través d'una pantalla d'ordinador. I avui, diumenge m'he adonat que la vida també passa entre coses xules i que valen la pena.

1. Com el Liceu vestit de Nadal. Del Nadal una de les coses que valen la pena, són les llums. S'haurien de deixar sempre perquè transmeten aquell esperit que ens falta tota la resta de l'any.




2. Com la sala dels miralls on encara roman l'esperit de Mariona Rebull...


3. Com escoltar Maria José Moreno interpretant a Lucia ...




3. Com després anar a sopar de tapes a Cañete...



4. O també són coses xules, els estilismes de les dones i els homes que se saben estilosos i estiloses i ho volen compartir amb el món. Olé! ells i elles. Perquè gràcies a ells d'altres ens inspirem. Perquè de vegades lo més trivial, podria resultar rellevant.












5. Com també ho són els regals que ja ho són per com estan embolicats...




6. Com anar als mercadillos de Nadal com El FESTIVALET al Museu Marítim...


7. O al de Santa LLúcia...



8. Com també ho és un dinar a Luzia, en homenatge al sant d'avui...



9. O com la màgia d'una única paraula, transmet un món de bons desitjos...

Imatges: via i mine...

Bon diumenge i felicitats a totes les Lucies i LLúcies entre coses xules i que valen la pena!!!

dissabte, 12 de desembre de 2015

Els regals que no voldrieu...

Hi ha persones que serveixen per rebre regals i n'hi ha que no. No és que no en vulguin, sinó que prefereixen escollir-los elles mateixes. Són persones que no poden deixar res a l'atzar, persones que pateixen amb un dia per davant sense programar. Són persones que han de planificar-ho tot, fins i tot el que s'han de comprar, com ho han de fer servir i amb que ho han de combinar. 
Són persones que no serveixen per rebre regals perquè sempre n'haurien escollit un altre, tot i que el regal estigui fet amb tot l'amor i la més bona intenció del món.
Són aquelles persones que sempre volen conduir les regnes de la seva vida per tal que no hi hagi gaires imprevists, ni tan sols en els regals...
Si sou una d'aquestes persones, paciència i bon talant. Amb bona actitud i la ment ben oberta, sabreu aprofitar i estimar allò que el destí o els vostres estimants us vulguin fer arribar.

Quantes coses no voldríeu que us regalessin, perquè les voldríeu triar...

Des d'una espelma amb el color i l'aroma que us agrada...





Un jersey suau, de cashmere, per dur a totes hores...



Un pantaló blanc d'hivern, ni massa fi, ni massa blanc...



Un pijama sense res a destacar, dels que us agraden i que costen tant de trobar...




Una bossa negra, discreta, ni massa negra, ni massa bonica, ni massa lluenta, per a molt de temps...



Un abric gris, dels que t'agafen ganes de tocar-lo...


Uns botins, còmodes, ni massa alts, ni massa plans, ni massa grunge, ni massa per mudar...


I una polsera...


O un altra...


O un viatge exòtic i diferent...



O no tant...









dimarts, 8 de desembre de 2015

Temps d'inspiració

Amb el menjar de vegades tenim algunes obsessions. A mi em passa amb el formatge. Gairebé m'agraden tots, i no hi ha sopar especial a casa, on no hi siguin. Gairebé els tinc en la mateixa categoria d'altres imprescindibles com el pa o el vi. 
Tant és així que tinc un tauler de pinterest dedicat única i exclusivament als formatges i les composicions i taules que s'hi poden fer.
Fins ara sempre posava els formatges perquè tothom es tallés la seua porció, però amb aquestes composicions, ja veureu que la gràcia és servir-lo tallat.
La meua amiga Alba, riurà quan vegi l'entrada, però és que em vaig quedar embobada amb les taules que mos va preparar en un sopar a casa seua aquest estiu. Segurament, aquesta nova afició em ve des d'aquella nit on no hi havia detall sense pensar. I la veritat és que les seues composicions, de moment són les millors que tinc a la col·lecció, quina DONA!!!
Us ensenyo una petita mostra...



Jo he començat a fer la meua primera composició de la manera més humil -així sempre puc anar a millor..-, amb tres formatges que tenia a la nevera, un mahó, un manxeg, i un parmessà, amb la melmelada de tomata que tenia feta d'aquest estiu, un grapat de nous i una mica de fruita seca.
I m'ha agradat molt l'experiència. Si ho proveu, ja veureu que se us despertarà la creativitat i sempre trobareu alguna cosa de color a la nevera o al rebost amb que combinar-los. 

Com ara és de temps de sopars i trobades, també és temps d'inspiració formatgera...