dissabte, 7 de novembre del 2015

El plaer de les coses lentes

Amb els anys, anem descobrint que les coses que més valorem són les coses que més ens costen. Les que han succeït en un ritme més lent de lo habitual. Les que requereixen un extra d'esforç, de gests quotidians, de paciència i de temps, que fa que les posem en l'apartat de les fites personals conquerides.

Així la lectura d'un llibre lent, on arribar al final requereix recórrer pàgines de pujades, baixades i girs inesperats és molt més satisfactòria que la lectura fàcil, tan frugal com el plaer d'una llaminadura dolça. Una història lenta t'obliga a assaborir-la sense dreceres.
La que tinc entre mans ho és. Suau és la nit de Franç Scott Fitzerald- recomanada a My little Pleaschhures-, és una història de relacions humanes lentes i de ments complexes.



I les relacions lentes també resulten molt interessants. Començar amb mal peu una relació des de  la primera impressió, i reconduir-la cap al companyerisme i l'amistat, és tot un repte per a un@ seductor@ social hàbil i intel·ligent. 
Les amistats de les que estem més satisfets són les que venen d'un camí llarg i no sempre de roses. Aquelles on hem hagut de veure la cara fosca de l'altr@ i malgrat això hem sabut descobrir i anteposar el seu valor com a persona per davant de les pròpies sensibilitats. 
Perquè aquesta és la base de l'estimar.



I un viatge lent on descobrim les transicions del paisatge i de la manera de viure i de ser de la gent, que només canvia en la forma i costums, però de la que el fons sempre és el mateix. 
Un viatge que et permet que el cos i l'ànima viatgin al mateix temps. Perquè de vegades la rapidesa i la velocitat et deixen l'ànima a darrera, i tarda uns dies en arribar.



Un sopar lent, una conversa lenta, una cançó lenta...

Avui el plaer de les coses lentes és el que més plaer és...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada