Hi ha coses que fascinen per ser exòtiques, diferents o inabastables. A mi em passa amb el món de les geishes. Millor dit amb les habilitats i virtuts que se'ls suposa.
Dissabte, a la Contra es va publicar l'entrevista a la historiadora de l'estètica i experta en geishes, Kyoro Aihara. Ella explica que una geisha sap llegir l'ambient, i per tant sap ser i actuar, i que dir en cada moment, i a més ho fa manera culta i refinada.
La historiadora diu que les geishes acostumen a tenir més formació i coneixements que els clients però mai ho demostren.
A mi em costa pensar que el seu servei només és d'acompanyament social, però no puc negar que els envejo aquestes virtuts tan difícils d'assolir en una única persona i a més humana.
A mi em costa pensar que el seu servei només és d'acompanyament social, però no puc negar que els envejo aquestes virtuts tan difícils d'assolir en una única persona i a més humana.
Encara que posats a escollir enlloc d'adquirir aquestes virtuts, potser m'estaria millor gaudir jo de la seua companyia. I la veritat lo de menys seria l'atrezzo, de fet tan faria si fos geisha o "geisho". Però de ben segur que seria molt interessant observar com una d'aquestes lectores o lectors de l'ambient, ens dona la millor conversa i utilitza en tot moment les paraules adequades, amb el to adequat i en el moment adequat.
M'encantaria veure-ho i viure-ho.
via
Però en veritat- expressió que feia servir una exalumna meva...-, a mi el que m'agradaria és ser...
M'encantaria veure-ho i viure-ho.
Però en veritat- expressió que feia servir una exalumna meva...-, a mi el que m'agradaria és ser...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada