dimecres, 30 de setembre de 2015

Qui pogués llegir l'ambient...

Hi ha coses que fascinen per ser exòtiques, diferents o inabastables. A mi em passa amb el món de les geishes. Millor dit amb les habilitats i virtuts que se'ls suposa.
Dissabte, a la Contra es va publicar l'entrevista a la historiadora de l'estètica i experta en geishes, Kyoro Aihara. Ella explica que una geisha sap llegir l'ambient, i per tant sap ser i actuar, i que dir en cada moment, i a més ho fa manera culta i refinada. 
La historiadora diu que les geishes acostumen a tenir més formació i coneixements que els clients però mai ho demostren.
A mi em costa pensar que el seu servei només és d'acompanyament social, però no puc negar que els envejo aquestes virtuts tan difícils d'assolir en una única persona i a més humana.
Encara que posats a escollir enlloc d'adquirir aquestes virtuts, potser m'estaria millor gaudir jo de la seua companyia. I la veritat lo de menys seria l'atrezzo, de fet tan faria si fos geisha o "geisho". Però de ben segur que seria molt interessant observar com una d'aquestes lectores o lectors de l'ambient, ens dona la millor conversa i utilitza en tot moment les paraules adequades, amb el to adequat i en el moment adequat.
M'encantaria veure-ho i viure-ho.

via

Però en veritat- expressió que feia servir una exalumna meva...-, a mi el que m'agradaria és ser...


diumenge, 20 de setembre de 2015

Un assaig per raons d'edat

Ho se. M'estic passant. No escric tant com abans, però us asseguro que tinc un bon motiu. No vull imposar-me res. Vull fer-ho només quan sigui un plaer o una necessitat real. I ho faig segons la motivació del moment. Tan de bo pogués fer com Michelle de Montaigne, i retirar-me per escriure sobre qualsevol cosa que em fes reflexionar. Amb ell va néixer el gènere literari de l'assaig.
I avui m'han vingut les ganes d'escriure sobre un assumpte. Bé des d'ahir, però fins ara no he trobat el moment. Perquè aquesta és l'altra pedra angular, trobar EL MOMENT. No tots són els moments són bons. 



Ahir al matí llegint la premsa, vaig fer cap a l'article on es parlava de Selina Scott una periodista britànica amb un currículum impecable que ha estat rebutjada per motius d'edat.  Ella que és una dona llesta ha aprofitat aquest fet, i ha fet de la discriminació per raons d'edat la seva causa. I jo m'hi afegeixo - que n'acabo de fer cinquanta i ja començo a percebre que l'experiència no és el que més es valora-, i si no hi ha un pacte no escrit, l'hauria d'haver, sobre que els iguals ens hem d'ajudar
No és coherent que en una professió com la del periodisme i moltes altres, on el bagatge de la vida ha de ser un valor afegit, és valora l'aspecte físic i la joventut per davant de la trajectòria professional i vital. Presumim de ser autèntics i autèntiques, de ser sabedors i sabedores de les grans veritats de la vida, de quines coses són les importants però continuem caient en el parany de sempre i l'estètica acaba superant sempre la capacitat d'anàlisi.
La lectura d'això ens du a pensar que s'ha produït un canvi de valors. Millor dit, una inversió de valors on les qualitats peribles com són l'aspecte físic i la joventut passen per davant de les qualitats psicològiques i cognitives enriquides amb l'experiència i el coneixement. Ara és millor renovar amb persones tractades com simples peces de recanvi, enlloc de renovar amb idees.
Sort que sempre ens quedarà el bon vi i el bon cava que demostren que la maduració dona la màxima qualitat del producte.
I aquí Montaigne no ens pot ajudar perquè tot i que ell escrivia sobre sentiments i sensacions de la humanitat d'aquell segle XVI i que encara són vigents avui dia, llavors no patien discriminació per raons d'edat. En aquella època el seu gran problema era l'esperança de vida...











dijous, 17 de setembre de 2015

Blanc, cru, gris. Repeteix...














Via: Pinterest i JCrew




Vistes a l'Alhambra

M'ha agradat tant la visita a Granada, i sobretot l'Alhambra, que he volgut compartir-la amb vatros, els i les que llegiu aquestes ratlles per que us agrada o perquè us encurioseix.

Una visita a l'Alhambra et recorda que els grans motors de la història són l'amor i el poder. 
L'Alhambra, és un lloc grandiós però que recull els petits detalls de la vida quotidiana dels que la van crear i construir. 
Un lloc on l'aigua no havia de deixar de fluir . 
Un lloc on homes i dones havien de conviure separats. 
Un lloc on els sons ambientals van ser calculats fins al mínim detall. 



Un lloc on els jardins van ser dissenyats amb un gust exquisit.







Un lloc on la celotípia i les ànsies de poder van catalitzar batalles devastadores.
Un lloc màgic que es veu tan bonic de lluny, des de l'Albaicin, com mirat de ben a prop.







dimecres, 9 de setembre de 2015

El cop de mà de Susanna Cots amb la Maison de vacances

Dies de reconnexió amb el món laboral i les responsabilitats que comporta, a més d'un consum extra d'energia que ara no ve al cas, m'han deixat en stand-by uns quants dies. 
Sort que sempre arriben cops de mà tan inesperats com oportuns. I aquesta vegada ha arribat des de l'estudi de Susanna Cots, on sempre tenen el detall de compartir amb aquest bloc, el seu últim projecte. I jo no els puc estar més agraïda.
Aquest últim projecte es tracta d'un habitatge on l'arquitecta juga amb l'in-out & on-off per unir l'espai exterior amb l'interior. Ho fa amb la simplicitat, senzillesa i funcionalitat que caracteritza els seus projectes i que aconsegueix amb l'útilització de materials nobles com la fusta i de base, el nostre color, el blanc.
Per als que no la coneixeu, Susanna és  Membre Honorífic de The Society of British Interior Design i del Col·legi de Decoradors de Colòmbia. Aquest any passat va obrir el seu primer estudi a Hong Kong i l'any 2013, va ser guanyadora de Tops International Awards 2013 en Shenzhen (China), 
finalista dels IDEA Tops International Awards 2012 (Shenzhen), finalista dels SBID International Design Awards 2012 (London), finalista dels SBID International Design Awards en 2011 (London), finalista dels Premis d'Arquitectura e Interiorisme de Porcelanosa 2010 (Espanya), shortlisted en International Contemporary Furniture Fair Awards 2009 (New York), finalista dels premis FAD en Interiorismo 2005 (Barcelona).

Ja veieu! Que Susanna té una gran projecció internacional i natros només la podem felicitar i donar-li les gràcies i més gràcies per que continuï confiant en el nostre bloquet rapitent que de tant en tant afluixa el ritme, però que mai deixa de fluir.










FITXA TÈCNICA
Ubicació: 140 m2 (Barcelona)

Cuina ZANIA

Parquet natural de roure de PARADOR

Disseny mobiliari SUSANNA COTS INTERIOR DESIGN
Iluminació ARTEMIDE
Cadires HAY
Sofà TEMASV
Butaca DELAESPADA
Attrezzo TEIXIDORS i MAISON DE VACANCES - París Mobiliari exterior – chill out SUSANNA COTS INTERIOR DESIGN Revestiments bany VIVES Y PORCELANOSA



Susanna Cots Estudi de disseny
www.susannacots.com
 www.facebook.com/susannacots 
www.twitter.com/susannacots 
www.pinterest.com/susannacots 

dimecres, 2 de setembre de 2015

Com a casa Gracia

Acabo de posar els peus a Barcelona i quan penses que queden pocs llocs-d'aquells diferents- per conèixer, la meua amiga O., que és una experta descobridora, ens ha portat a aquest que està davant dels jardinets de Gràcia. 
La veritat és que no és un lloc del tot nou. Es tracta del nou restaurant del recent reformat hostel Casa Gràcia. 
És molt xulo i diferent perquè combina els ambients del bar, del restaurant i del menjador per als hostes en un mateix espai.
És preciós, amb unes llums originals i recuperades, i a més et sents com a casa. Mentre feiem uns cafès al nostre costat hi havia un hoste navegant amb el seu ordinador i amb els peus recolzats en un puf. 
És a dir com a casa.