diumenge, 31 de maig de 2015

Emma & Doblespai

M'encanta tafanejar webs i botigues online quan hi ha una mica de temps de sobres. Avui m'he entretingut en la botiga online de Doblespai, una botiga d'interiorisme a la Ràpita i de la que ja us n'havia parlat com el primer concept store del nostre poble .
Són xulísimes les peces de la col·lecció Emma. La veritat és que conviden als nostres estius rapitencs...










divendres, 29 de maig de 2015

De vegades ens costa valorar el que tenim a casa.

 Ja és ben certa la dita de que ningú és profeta a la seva terra. Bé perquè les coses de casa encara que valguin la pena no són una novetat, i no tenen la capacitat de sorprenden's. Bé perquè les tenim tant a l'abast que mai les trobem a faltar. Bé perquè coneixem massa coses de qui les realitza, i tot i que li sabem reconèixer les fortaleses, també sabem que té les seves debilitats i mancances. 
Tot això influeix i no ens deixa valorar el que tenim tal com ho faríem amb tot allò o tot aquell o aquella que se'ns presenta com a diferent i original perquè no ho coneixíem i no havíem vist mai.
Malauradament -o sortosament, segons es miri-, sempre hi haurà escollits que amb els contactes adequats i una fama que els precedeix, facin el que facin, sempre tindran el reconeixement dels de casa. Però d'altres s'hauran d'esforçar i obrir-se camí a fora, recollir el reconeixement i des de fora, portar-lo cap a casa.
En fi, un dia una persona em va dir que escrigués sobre aquest tema en el blog, perquè el nostre poble - com tots els altres, no ens enganyem. La dita va per a tots...-, de vegades també ha patit d'aquesta síndrome.
Per sort, això està canviant. Cada vegada més, gràcies a les xarxes socials i la transmissió de la informació ens sorprenem cada dia de les coses boniques i de les persones que valen la pena a casa nostra. I també hem après que quan venen lloances des de fora serà que són de veritat i sabem reconèixer que les nostres igual arriben una mica tard. Però també diu la dita, que més val tard que mai.

Nota: Aquest post ha estat fruit de la reflexió que ha sorgit després de compartir el projecte de Teresa Nogueron, la clarinetista rapitenca de Sommeliers i veure la il·lusió que li han fet unes quantes paraules escrites aquí perquè des de cap altre medi local, n'havia rebut anteriorment. Tot i haver presentat el seu projecte, una no, més d'una vegada.

Només perquè consti en acta.


La platja de les delícies una tarda de dissabte en primavera.


Fent lo vermut amb vistes a l'esglèsia nova- foto enviada des del mòbil de mon germà. Aquí s'aprofita la col·laboració de tothom-.

Jardins de la platja Garbí. La Ràpita-maig 2015-.






Un any i mig

De les recomanacions recollides per Sant Jordi, me'n vaig quedar amb una, la de Mini, una amiga publicista i que vaig conèixer fent de consort en un Brasil de condominis i de xofer privat. Ella em va recomanar "Un any i mig" de Sílvia Soler. I en lloc de començar amb la llista de lectures pendents que tenia i que vaig compartir, ho he fet amb aquest llibre. La veritat és que m'ha agradat tant que m'he quedat en ganes de llegir més coses d'aquesta autora, germana de Toni Soler. I comentant això mateix, que m'havia agradat, una altra amiga, Roser, em va recomanar un altre llibre seu, "L'estiu que comença". I a més em va suggerir que el comences a llegir per Sant Joan que és d'on parteix la història. No se si tindré prou paciència.
Mentrestant, estic fent un altre descobriment literari, molt diferent, però igual d'interessant. He passat de les interelacions d'una família actual a Badalona a la relació entre dues amigues i el seu món de finals dels anys 50, a Nàpols.
És el que té la lectura. Et permet viure històries en diferents moments i sentir-les teves des de la primera paraula.



A Badalona, Roger, el petit s'hi passa hores al mar esperant l'ona que el faci girar cap per avall i li doni el gir que necessita la seva vida...


Mentrestant, a l'any 1958, a Nàpols, Lenu i Lila, descobreixen un món a l'altra banda del pont on no hi havien anat mai fins que les inquietuds de veure i viure més, les impulsen a créixer...






dimarts, 26 de maig de 2015

Teresa Nogueron, la clarinetista rapitenca de Sommeliers.

Teresa és d'aquelles persones que des de fa un temps segueixo a facebook i veig que és tota una formigueta fent camí en la seva carrera musical. Una carrera que pot ser igual d'emocionant com de difícil i de vegades tortuosa.
Ella és clarinetista, rapitenca, llicenciada a l'Esmuc, amb un Master d'Interpretació a Frankfurt i és integrant del grup musical Sommeliers. Els fets demostren que està seguint una molt bona trajectòria, una proesa quasi èpica en el món de la música. De fet, ahir va anunciar que tocarà amb Andrea Boccelli a la Sagrada Família. 
La veritat és que em fa doblement il·lusió parlar d'ella. Ella no em coneix, i segur que no sap que durant uns quants anys de la meva infantesa i adolescència vaig ser un projecte de clarinetista. Per tant, dono fe que si hi ha una disciplina artística que a més de talent i sensibilitat, requereix esforç, aquesta és la música. Jo no me'n vaig sortir però vaig aprendre el sentit de l'esforç i la constància que requereixen algunes coses de la vida.



El grup Sommeliers on Teresa és la clarinetista, està format per quatre membres més, la violinista, Maria, la violoncel•lista, Laia, la pianista Marta  i Rocio , la veu .Elles defineixen la seva música com una combinació original entre música clàssica que s’entrellaça amb una veu elegant de jazz  i que obté com a resultat una música de clàssic/jazz amb pinzellades de pop. La veritat és que sonen molt bé. 
Des d'aquí us desitgem molta sort!!!

Vegeu aquesta entrevista a lamusicaamansalesfieres.com





I a tu Teresa dir-te que tots els rapitencs i rapitenques que et coneixem, des del silenci et seguim i seguirem les teves passes cap endavant.

No deixis mai de perdre l'entusiasme!!


Un diumenge de primavera a Palo Alto

Palo Alto és una illa urbana al barri del Poblenou, on antigament hi havia una fàbrica i que ara acull dinou estudis creatius. Aquesta illa disposa d'un jardí amb molta vegetació i que des de fa un temps és l'escenari de les edicions de Palo Alto Market. Un mercat de productes d'una certa qualitat amb preus prou interessants i amb una gran oferta gastronòmica. Un lloc xulo i que sembla pensat per a un diumenge de primavera.
Se que als i les que us agraden aquestes coses, gaudireu fixant-vos en els detalls. De ben que segur que de nit encara deu ser més bonic -hi ha llumetes penjades per tot arreu-. Ho tindré en compte per tornar-hi.







Aquestes ulleres són de fusta i de làmines d'alumini. Posades queden molt bé i surtien gairebé a meitat de preu que a la botiga on line. Son Picchio



Em van agradar molt les coses de casa d'aquesta marca, Parament -només tenen botiga online-. Alguns dels productes em recordaven a coses de casa ma iaia -una casa de pagesos-.




Hi havia  molts raconets com aquests...











dilluns, 25 de maig de 2015

A la platja del suís, els últims moments amb Pepet i Marieta

Dissabte de la setmana passada, el grup ebrenc Pepet i Marieta, autors de la cançó de l'estiu 2014 a TV3, va convocar a la platja del suís -a la Ràpita-, a tot@ aquell@ que volgués participar en el seu nou videoclip. Només hi havia una condició: acudir vestit dels anys 70.
Aquestes imatges són de les vuit de la tarda, quan tot just acabaven la gravació. Vaig pensar que quedarien fosques i una mica desangelades, però la veritat és que amb un bon filtre d'instagram encara han quedat prou bé i les podem fer servir per tenir un record bonic d'aquell dia. Segur que els que hi van ser-hi s'ho van passar molt bé.
La veritat és que el lloc i l'ambientació van estar molt encertats.




I així ha quedat el videoclip de la nova cançó: La nineta dels meus ulls, filmat entre Ulldecona i la Ràpita.




diumenge, 24 de maig de 2015

La família formatge & The cheese family

A casa nostra qualsevol excusa és bona per degustar un bon formatge. Definitivament som "La Família Formatge", la que gaudeix amb qualsevol varietat autòctona o de fora. Sense adonar-nos els tres som tots un experts en la matèria. I avui hem descobert The Cheese Family, una empresa familiar sevillana que elabora de manera artesanal uns formatges especials i que estan de mort.
Aquest descobriment l'hem fet a Palo Alto Market, on hem vist moltes coses i hem captat moltes imatges, però he volgut començar amb aquest post dedicat única i exclusivament als formatges de The Cheese family. 
Des d'aquí vull agrair l'amabilitat i simpatia d'Eugenia que és la que ens ha explicat el projecte de la seva família a Sevilla. 


I aquest és el seu manifest...


Els formatges que hem comprat i degustat són aquests, el de l'esquerra és d'escorça tractada  i el de la dreta d'escorça florida. El primer molt suau i l'altre més fort. Tots dos exquisits.



A mi m'ha encantat la paradeta. Segur que els/les amants dels petits detalls estareu d'acord amb mi després de veure totes les imatges.







Durant la visita ens hem trobat a Lorena i a Eric, uns veins del barri -això que vivim a l'altra banda de la ciutat-, i m'ha fet tanta il·lusió que els he volgut fotografiar. Estan molt simpàtics. Moltes gràcies als dos!!







dissabte, 23 de maig de 2015

Heylovebcn i un homenatge a la simplicitat

Abans de començar a explicar res, hauria de dir que les amigues dels fills de les meves amigues, també són les meves amigues. I si són creatives i tenen com a punt de referència la simplicitat i la bellesa de les coses senzilles, ja sabeu que amb més motiu. Aquesta també és l'essència d'aquest racó virtual.
Aquesta creativa i estudiant de publicitat, és la responsable de Heylove Barcelona un lloc on trobar aquestes coses simples i senzilles que són boniques i prou.