dissabte, 28 de febrer de 2015

No deixis mai que la temor decideixi el teu futur


Quantes coses hem deixat de fer, o de dir, per temor a conseqüències no desitjades?
Quants llocs hem deixat de visitar?
Quanta gent hem deixat de conèixer?
Quantes experiències ens hem perdut?
Quantes vegades la temor ha decidit el nostre futur?

El filòsof Ralph Waldo Emerson deia que de vegades hem d'escoltar les paraules d'una altra persona per reconèixer els propis sentiments. I és que no som tan diferents. 
Quant et trobes frases com aquesta que ha estat compartida per milions de persones fa pensar que sí, que estem fets d'un mateix material: l'humà

via


dijous, 26 de febrer de 2015

L'actitud multiplica

Els coneixements sumen, les habilitats sumen, però l'actitud multiplica. Aquesta frase no és meva, però me la copio. L'autor és Victor Küppers. Un coach i expert en "actitud".
Preparant una classe on volia remarcar la importància d'una bona actitud, se m'apareix aquest vídeo com caigut del cel.
És una conferència que aquest coach va realitzar a TEDx Andorra, l'any 2013, i que no només m'ha deixat al·lucinada a mi. 
La veritat és que va ser tot un èxit.



L'actitud determina el camí.

via

I com deia Winston Churchill, l'actitud, és un detall  que marca una gran diferència.



dimecres, 25 de febrer de 2015

Ignasi Blanch i l'inici d'una conversa

Ara farà cinc anys. Era un dia de maig de l'any 2010. El meu pare i jo estàvem a la sala d'espera d'un hospital a Barcelona. I va ser ell qui va començar la conversa. Per tant el mèrit va ser tot seu.
D'on sou? De la Ràpita, li vam dir. Quina casualitat. Jo de Roquetes, però visc a Barcelona. Jo també visc a Barcelona, li vaig dir. 
A partir d'aquell primer contacte, hores i dies per xerrar i compartir moments delicats prop de la malaltia i de les incerteses. La millor ocasió per ser un mateix. Sense poses ni artificis. Quan els coneixements i les habilitats passen a segon pla i on la persona és el que compta.
Ignasi va resultar ser d'aquelles persones que desprenen pau i alhora energia. De seguida, va saber connectar amb el meu pare i va saber conduir les converses cap a l'interès mutu sense sobreprotagonitzar-les. Des de la igualtat. 
Per al meu pare, haver-lo conegut, sempre serà un gran aconteixement.
Quin regal de persona i quin regal saber que era un artista amb sensibilitat. L'únic català i espanyol seleccionat per poder dibuixar al mur de Berlin amb el projecte East Side Gallery.
Us parlo d'Ignasi Blanch, l'il·lustrador ebrenc més internacional i que avui la casualitat me l'ha fet retrobar amb aquesta imatge a Catorze. Cultura viva; on el consideren el seu dibuixant de capçalera.


Has vist com passa el temps??


Després de veure aquesta il·lustració, no m'ho he pensat gens. M'he posat en contacte amb ell i m'he atrevit a demanar-li que triï per nosaltres, algunes de les seves il·lustracions i que ens expliqui una mica la seva història. I no només ho ha fet, sinó que ha compartit una de les seves il·lustracions inèdites. Ho transcric amb les seves pròpies paraules:

1-Il·lustració per al clàssic EL GRAN GATSBY de F. Scott Fitzgerald. Editat per Nòrdica libros de Madrid ha estat un gust poder il·lustrar aquest clàssic de la literatura per adults.



2- Il·lustració per a la coberta de la revista de cultura EL MALPENSANTE de Colòmbia. Durant tres estius he tingut l'oportunitat de participar en projectes diversos a Colòmbia, concretament a Bogotà i a Medellín. A un d'aquests viatges va sorgir el projecte de fer la portada per la revista EL MALPENSANTE . Una publicació molt apreciada al país, dintre del món cultural.



3 - Il·lustració just acabada de fer i encara inèdita per al llibre ELS TREBALLADORS DEL MAR de Victor Hugo. Una adaptació que sortirà al mes de març i publicada a Barcelona per l'editorial Teide.




I per últim, la més especial... i amb la que tots els ebrencs també podem col·laborar...

4- Il·lustració per al llibre KITO. Conjuntament amb el meu germà Alfred, hem editat recentment un llibre en benefici de la Lliga contra el càncer de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Estem molt contents d'aquesta proposta que pot servir per ajudar a molta gent de les nostres terres!




Moltes gràcies per la teva generositat Ignasi!! 

Al seu web podreu conèixer la seva trajectòria i més de la seva obra. Ignasi Blanch.



diumenge, 22 de febrer de 2015

En mode Galliusi

Sempre que veig espais creats per Lluis Galliusi, m'entren unes ganes irresistibles de compartir-los. Crec que li hauria de crear una pestanya dedicada a ell. M'agraden els racons que crea amb objectes trobats o recuperats.
És pura poesia decorativa!!





dissabte, 21 de febrer de 2015

El poder d'una conversa

Les Tedx talks. són una font de reflexions, d'inspiracions i de motivacions per créixer, o si més no, madurar com a persona. 
Aquesta que avui comparteixo és d'Alvaro Gonzalez-Alorda, un comunicador que t'enamora des del minut cero. En aquesta conferència parla del poder que pot arribar a tenir una conversa o no haver-la tingut, en la nostra vida.
Quantes converses pendents haurien pogut salvar amistats, conflictes familiars o projectes que mai s'han pogut fer realitat a causa de mals entesos o entesos insuficients.
Vivim en el gran moment de la comunicació. Podem viure separats quilòmetres i quilòmetres i ens podem comunicar amb veu i imatge de manera simultània. Podem enviar missatges de qualsevol manera imaginable i al moment. Però si hem de resoldre algun assumpte important necessitem sempre una bona conversa.

Com diu ell. Escull una conversa que tingues pendent. Atreveix-te i converteix-la amb una conversa inspiradora.









dimarts, 17 de febrer de 2015

Mind. Un projecte de Susanna Cots

No se per quina llei universal, tot s'ajunta. Les coses no venen mai escalonades. Avui, m'ha passat. Tinc un cúmul de coses pendents i he tingut un cúmul de coses interessants per compartir.
L'última és aquesta. El darrer projecte de Susanna Cots. Una consulta de psiquiatria a Barcelona. M'encanta la idea de rubricar l'espai amb la paraula MIND feta amb fusta.

Com sempre, Touchè Susanna! I gràcies per compartir els vostres projectes!






http://www.susannacots.com/es/

Imatges: http://www.mauriciofuertes.com

Bàrbara i Jaume a la Ràpita

L'arqueòloga Núria Ibañez, que ha crescut entre la Ràpita i Santa Bàrbara, ha creat dos personatges joves i aventurers que sense saber-ho estant donant a conèixer els millors racons i la història del nostre territori. Aquestos personatges són Bàrbara i Jaume. I en " Un Sant Jordi molt especial" podrem llegir les seues aventures per la Ràpita.
Núria m'ha explicat que és un llibre molt dolç i que fins i tot per a la presentació va portar coquetes de segí. Una de les nostres meravelles.

Gràcies Núria. Amb aquestes històries fas que els nostres menuts aprenguin a estimar la seua terra i entre tots fer una mica de país!!!




dilluns, 16 de febrer de 2015

Jordi Ginabreda, un amic virtual i un creador d'espais únics

Quan menys t'ho esperes, et sorprèn alguna cosa especial. Això és el que em va passar l'altre dia quan vaig veure les imatges compartides per Jordi Ginabreda. Jordi és un amic virtual que ens segueix, però no és un amic i prou. És tot un creador d'espais impressionants.
Les imatges del restaurant La Bona Sort, al Born, mostren les habilitats d'aquest interioriste que des d'aquí ja mai més deixarem de seguir.

Felicitats Jordi i moltes gràcies per compartir aquests espais tan ben creats!!!







diumenge, 15 de febrer de 2015

Tres opcions

Mentre sona...


Tens tres opcions, viure ocupat és la primera, viure estressat, és la segona i viure gaudint és la tercera.



SOBRETOT, TRIA BÉ.



Imatges via

divendres, 13 de febrer de 2015

Les esperes

Fa reflexionar el fet que ens passem la vida esperant. Vivim amb la il·lusió de que quan arribi allò que desitgem, ja no necessitarem res més per ser feliços.
La paraula esperar ve del llatí sperare que vol dir tenir esperança. I vist així, sense esperança, quin valor tindria la nostra vida? Possiblement perdria un gran interès. Però que esgotador és esperar i esperar sempre alguna cosa per petita que sigui, per aconseguir una mica d'allò que pensem que és la felicitat.
Potser ens convé més canviar de plantejament. I entendre que la vida no es basa en esperar, sinó viure el moment, i retenir, i retenir, tot allò que ens ha fet sentir i gaudir. 

El culpable d'aquesta reflexió, és aquest curtmetratge "Las esperas", guanyador de la primera menció de la primera edició de Canarias Rueda a Lanzarote. L'acabo de descobrir al fb del psicòleg Rafael Santandreu. A veure que us sembla?




Ja ho diu la protagonista:

"gaudeix de les petites coses, perquè un dia miraràs a darrera i t'adonaràs que eren les importants"


Bufff!!! Què filosòfica emprenc el fi de setmana. 

dilluns, 9 de febrer de 2015

Coses boniques de la Finestra

Es nota que he passat uns dies per la Ràpita. I a més han sigut molt productius. Sense planificar-ho, he tornat carregada d'imatges de coses boniques.
Les imatges d'aquesta publicació són de la Finestra, la botiga de decoració de Susana, una emprenedora que ha apostat pel nostre poble.






diumenge, 8 de febrer de 2015

Les coses essencials no s'han de veure, s'han de sentir.

Quantes vegades creiem haver trobat el veritable valor de les coses de la vida, i de sobte, qualsevol cosa insignificant descompensa la nostra balança dels valors vitals. Sense saber com, ni perquè, la nostra ment converteix aquesta insignificància en un problema terrible, inquietant i amenaçador. Cadascú viu aquest fenòmen, segons el seu propi manual d'instruccions, i atorga a la seva particular insignificància aquest poder desestabilitzador.
És una llàstima que la nostra ment hagi de necessitar situacions llímit per equilibrar aquesta balança i adonar-se que les coses essencials de la vida no s'han de veure, s'han de sentir.




Per això m'ha agradat aquest testimoni de Ric Elias, un passatger que va haver de sobreviure a un accident d'avió per aprendre quines eren les coses importants en la seua vida.



Font del vídeo: VilaWeb

dissabte, 7 de febrer de 2015

No és Paris, és Masdeu a la Ràpita

Si hi ha alguna cosa que a la gent de la Ràpita mos agrada, és vore coses boniques i ben fetes al nostre poble.
Avui, comparteixo un raconet ple de detalls, creats per una rapitenca emprenedora i sabedora de que els detalls menuts, són els que fan gran a un poble.
Este raconet és la pastisseria Masdeu, amb la seua nova cara.

Felicitats Pili, estas feta tota una interiorista!!