dissabte, 6 de desembre del 2014

Camí cap a la imperfecció

Mentre sonen Belle & Sebastian....



Si sou de tarannà perfeccionista i n'heu patit les conseqüències al llarg de la vostra vida, igual les reflexions que farem a continuació us ajuden a canviar de camí i fer de la imperfecció el vostre projecte de vida.
Alguna cosa està passant en aquest sentit perquè des de diferents fronts arriben senyals d'apologia a la imperfecció en contra del que pretén una societat massa competitiva on cal ser intel·ligent, llest, estar en forma físicament i psicològicament, ser bon o bona professional, una bona parella, saber gaudir del temps d'oci, ser un bon fill o filla, un bon germà o germana, un bon amic o amiga, un bon pare o mare, un bon net o neta.... i així podríem continuar i continuar...
Hi ha indicis per tot arreu. Avui, a la contra de La Vanguàrdia es publica l'entrevista a Mario Livio, un astrofísic investigador al telescopi Hubble i autor del llibre " Errores geniales". Aquest astrofísic afirma que gràcies a errades científiques s'han fet grans descobriments com ho va ser el cas de la Viagra a partir d'una errada farmacològica quan la intenció era sintetitzar un medicament hipotensor. Mario Livio remarca la importància d'equivocar-se per poder arribar a encerts inesperats.
Per una altra banda, Rafael Santandreu, un dels psicòlegs més mediàtics del moment i practicant de la psicologia cognitiva parla de que una ment neuròtica i perfecionista és un camí segur cap a la infelicitat.
No se com ho veieu, però això tranquilitza. El no tenir que demostrar en tot moment la nostra eficàcia, eficiència, serenor, intel·ligència, audàcia i equanimitat, relaxa i molt.
Ser imperfectes, acceptar-ho i no haver de justificar-ho pot ser un bàlsam existencial per a moltes ments perfeccionistes.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada