dimecres, 31 de desembre de 2014

Bon Cap d'Any amb una última llista!!

Ja sabeu que per aquí mos agraden les llistes i aprofitant que ja ha arribat l'últim dia de l'any, és un bon moment per fer balanç, però també per marcar-se nous objectius i fer la nostra última llista.
Aquesta l'he trobat molt inspiradora...

1. Dormir més.

2. Beure més aigua.

3. Fer més exercici.

4. Llegir més.

5. Organitzar-se més

6. Netejar més

7. Explorar més

8. Relaxar-se més

9. Tenir més paciència

10. OBLIDAR-TE DE FER "MÉS" I...

INTENTAR SER EL MILLOR D'UN@ MATEIX@!!!


FELIÇ ANY 2015!!!


dimarts, 30 de desembre de 2014

La indiferència ens fa còmplices

Al palau Robert aquests dies hi ha una exposició sobre la vida de les dones a Afganistan. Un país governat durant anys pels talibans i que encara conserva restriccions importants per a la dona. Les imatges d'aquesta exposició s'han realitzat entre l'any 2009 i el 2014. És a dir que mentre les veiem, podem intuir la realitat actual d'aquestes dones.
La indiferència des d'occident ens fa còmplices del que allà està passant. Aquesta exposició és un projecte de l'Associació per als Drets Humans a l'Afganistan i ha estat finançada per l'Ajuntament de Barcelona.
Des d'aquí crec que podem posar el nostre granet de sorra i fer difusió de les injustícies socials que pateixen les dones en aquesta comunitat. Injustícies que comencen en el sí familiar.

El matrimoni ...

El matrimoni és un acord entre dues famílies. Els cònjuges no es casen perquè s'estimen, sinó per un pacte entre famílies tenint en compte l'estatus social, la tribu i l'ètnia.


La maternitat...

L'Aganistan és un dels pitjors països per ser mare. Té un dels índex de mortalitat materna més elevat del món. Segons dades de la OMS del 2011, 460 afganes de cada 100.000, moren durant l'embaràs o el part. Els embarassos són tan seguits que no tenen temps suficient per recuperar-se, ni les condicions per alletar el nadó.


Els correccionals de menors...

Als correccionals de menors hi ha dones i noies que han estat violades, o han fugit de casa per matrimonis forçats. Sota elles, sempre planeja la sospita de l'adulteri, penalitzat amb la presó.


Si amplieu la imatge coneixereu la història de cadascuna d'aquestes noies que estan en un correccional de menors...


La mort com a única sortida...

És l'únic país del món on el nombre de dones que se suïcida és major que el dels homes. Al 2013, 2.500 dones es van llevar la vida. La majoria entre 14 i 21 anys per patir maltractaments al sí de la família o haver estat forçades a casar-se amb un home que no desitgen.


dilluns, 29 de desembre de 2014

Woodyallenista per devoció

 Ja pensava que no seria a temps de veure-la, però al final sí, he anat a veure la última pel·lícula de Woody Allen. Tot i haver llegit algunes crítiques poc alentadores, he anat amb la convicció de que no era de les millors pel·lícules de Allen, però amb la seguretat d'una woodyallenista devota de que malgrat tot m'agradaria. És el que passa quan sents devoció per alguna cosa. Que acabes perdent l'objectivitat.
I...efectivament. He gaudit de la pel·lícula, de l'ambientació, del guió, de la música, de la fotografia, del vestuari i sobretot dels actors protagonistes, un Colin Firth i una Emma Stone sobresalients.
Si us agrada Allen, us la recomano.







diumenge, 28 de desembre de 2014

Calma & Llum

Nadal a la Ràpita: Dies de llum i calma.

Mentre sona....All is calm, all is bright...









divendres, 26 de desembre de 2014

El meu regal de Nadal per a tots els que de tant en tant entreu per aquí

Aquests dies he pogut reprendre el meu hobby preferit: escriure en aquest blog. Com molts de vatros, he estat atrapada per una llista inacabable de coses més importants i urgents per resoldre. Coses de feina i coses personals que dia a dia han anat passant per davant del blog. Això m'ha preocupat. He vist que mantenir aquest espai de vegades és complicat i també he vist que tot en aquesta vida té data de caducitat. Fins i tot he pensat que ja havia arribat l'hora de plegar... Per sort, han vingut dies de descans, de trobades familiars reconfortants i de molts missatges de watssap amb bons desitjos per aquest Nadal. I en un d'aquests missatges una excompanya de feina, a qui sempre li he atribuït un gran criteri, em va dir que li agradava llegir el que de tant en tant publico.
Des d'aquí vull agrair a tots els que com ella, amb petites senyals m'animeu cada dia a seguir amb aquesta aventura de compartir coses boniques de la terra d'on sóc i de la terra on visc, de tonteries que ens distreuen, de paraules que aspiren a ser reflexions i a gaudir d'aquells detalls que no ens canvien la vida, però ens l'enriqueixen.
És per tot això que us vull fer un regal: una selecció de deu frases escrites per una dona que té la sabiduria d'haver viscut durant 90 anys i que espero que us agradin i us puguin ser d'utilitat.

1. La vida no és justa, però tot i així val la pena

2. En cas de dubte, fes una primera passa cap endavant.

3. La vida és massa curta per perdre el temps odiant a algú.

4. No et prenguis massa seriosament, ningú més ho farà.

5. No et comparis amb altres. No tens ni idea del camí que han recorregut.

6. Ningú és el responsable de la teva felicitat excepte tu.

7. El millor està per arribar.

8. Si no demanes, no reps.

9. Respira profundament. Calma la ment.

10. La vida no ens ve embolicada, però tot i així és un gran regal




Font: popsugar

dijous, 25 de desembre de 2014

Tot el que som és el resultat dels nostres pensaments. Buddha


Mai com ara, sabem del poder dels pensaments. Primer pensem i després sentim. 
Per aquest any que ve, treballem el nostre pensament per aconseguir els millors sentiments.
Ja ho diu la filosofia de Buddha, aquell ésser il·luminat i superior que amb els seus pensaments, va travessar fronteres i ha perdurat entre cultures.



I per poder fabricar bons pensaments, llocs inspiradors...






Bon Nadal des del nostre bell poble

Així recordem els Nadals al nostre bell poble. Amb una imatge entelada per la humitat i el fred nadalencs i amb la il·lusió de que el millor de la vida encara està per arribar.

Mentre sona Old Town de The Corrs...


BON NADAL DES DE LA RÀPITA!!!!




diumenge, 21 de desembre de 2014

dissabte, 20 de desembre de 2014

La subtilitat de la intuïció

Heu presumit mai de tenir intuïció?? Jo confesso que alguna vegada. Sí. I ara me n'adono que la intuïció no és tan fàcil de mesurar ni de quantificar. Ni tan sols és fàcil de definir. Realment sabem que és la intuïció?
Epistemològicament la intuïció és allò que ens porta directament al pensament sense passar pel raonament, ni per la deducció, ni pel coneixement. Podríem dir que és l'automatització dels nostres pensaments i coneixements que de manera autònoma i immediata ens ajuden a sospitar/adivinar com esdevevindrà alguna cosa.
Hi ha persones més intuïtives que d'altres. De fet l'atribució d'aquesta qualitat sempre ha estat predominantment femenina. 
Segurament quan prenem algunes decisions ho fem sota els propis criteris intuïtius, criteris que se'ns escapen al raonament, de la mateixa manera que no podem decidir perquè ens agrada un color o un sabor més que un altre...
De fet, avui, la meva intuïció m'ha portat a escriure sobre ella i convidar-la a ser protagonista d'aquesta publicació. 
I la meva intuïció em diu que venen èpoques de canvi...




dijous, 18 de desembre de 2014

L'Odissea del pre Nadal

Aquestos dies són bonics però complicats. No volem deixar-nos dur pel consumisme, però per compromís o per tradició ens l'autoimposem. Hem de comprar menjar, beure, regals i el punt d'inflexió arriba a l'hora de comprar alguna cosa per posar-nos en moments especials com la nit de cap d'any. Només de pensar-hi se m'activa el reflex de piloerecció. Vaiga!, els pèls de punta de tota la vida... 
Buscar alguna cosa per a la nit de cap d'any per a qui la major part de l'any camina amb sabata plana, vesteix amb texans i té un 90% de cotó a l'armari, pot arribar a ser un camí pedregós, de pujada i directe a la desesperació. És el moment d'enfrontar-se a les cues, a no trobar mai la talla a la primera, però sobretot als espills dels emprovadors rebel·ladors de cel·lulitis, flaccidesa i blancors d'una pell que sembla que no hagi vist el sol en la seua vida.
I el pitjor de tot és que quan trobem allò que més o menys buscàvem, sempre pensem que ho podrem aprofitar per a altres ocasions. Res més lluny de la realitat. Qualsevol fantasia o lluentor es quedarà a l'espai oblidat de l'armari on conviurà amb altres fantasies que van tenir el seu moment de glòria en altres nits de cap d'any més llunyanes.
Però no tot és negatiu,  aquesta època desperta l'esperit de compartir, reflexionar, assumir bons propòsits i fer un resset per després tornar amb ganes de les properes vacances.







Imatges via

diumenge, 14 de desembre de 2014

Barcelona enjoiada amb les llums de Nadal

Algun dia recordarem, mirant imatges passades, com era un lloc en un moment determinat.
Aquestes, recordaran a la ciutat dels prodigis enjoiada amb les llums del nadal de l'any 2014.


Des de la plaça de Catalunya.


Des de l'inici de les Rambles.


Des de la plaça Sant Jaume, la Generalitat sembla que contemple al seu amant impossible, que sempre veurà però mai tocarà.


L'ajuntament...


La mirada des del vestíbul de l'ajuntament cap a la generalitat


Un racó de pau al voltant de la Bassílica de Sant Just, darrera l'ajuntament però lluny de les aglomeracions.


L'emblemàtic Xampanyet que fins i tot surt als llibres de Zafon...


I la joia de la Corona, que no té llums de Nadal perquè no li'n calen...



dimarts, 9 de desembre de 2014

L'arbre perfecte per al Nadal de La Ràpita Chic

Aquest any sí que decorarem de Nadal, la Ràpita Chic. Tinc l'arbre perfecte. És un arbre fet amb fustes agafades aquest estiu a la costa. Són fustes erosionades pels corrents marins i que J. l'artiste de casa, les ha convertit en arbre de Nadal.









diumenge, 7 de desembre de 2014

El dia més lluminós

Si d'alguna cosa pot presumir la nostra terra i el nostre poble és de la gran lluminositat d'un matí, després d'una nit en la que el vent de mestral s'ha emportat tots els núvols cap a altres terres.
Avui era un dia d'aquests en que la llum fa brillar la badia com si li haguéssim passat una pàtina de vernís...
Avui era un dia de veure el cantó il·luminat i brillant de la vida...






dissabte, 6 de desembre de 2014

Camí cap a la imperfecció

Mentre sonen Belle & Sebastian....



Si sou de tarannà perfeccionista i n'heu patit les conseqüències al llarg de la vostra vida, igual les reflexions que farem a continuació us ajuden a canviar de camí i fer de la imperfecció el vostre projecte de vida.
Alguna cosa està passant en aquest sentit perquè des de diferents fronts arriben senyals d'apologia a la imperfecció en contra del que pretén una societat massa competitiva on cal ser intel·ligent, llest, estar en forma físicament i psicològicament, ser bon o bona professional, una bona parella, saber gaudir del temps d'oci, ser un bon fill o filla, un bon germà o germana, un bon amic o amiga, un bon pare o mare, un bon net o neta.... i així podríem continuar i continuar...
Hi ha indicis per tot arreu. Avui, a la contra de La Vanguàrdia es publica l'entrevista a Mario Livio, un astrofísic investigador al telescopi Hubble i autor del llibre " Errores geniales". Aquest astrofísic afirma que gràcies a errades científiques s'han fet grans descobriments com ho va ser el cas de la Viagra a partir d'una errada farmacològica quan la intenció era sintetitzar un medicament hipotensor. Mario Livio remarca la importància d'equivocar-se per poder arribar a encerts inesperats.
Per una altra banda, Rafael Santandreu, un dels psicòlegs més mediàtics del moment i practicant de la psicologia cognitiva parla de que una ment neuròtica i perfecionista és un camí segur cap a la infelicitat.
No se com ho veieu, però això tranquilitza. El no tenir que demostrar en tot moment la nostra eficàcia, eficiència, serenor, intel·ligència, audàcia i equanimitat, relaxa i molt.
Ser imperfectes, acceptar-ho i no haver de justificar-ho pot ser un bàlsam existencial per a moltes ments perfeccionistes.



divendres, 5 de desembre de 2014

La dedicatòria de Pilar Eyre

Ahir vaig estar en la presentació del llibre finalista del premi Planeta, "Mi color preferido es verte", de Pilar Eyre.
No acostumo a anar a presentacions, però des que sé que aquesta dona tant aparentment superficial, ha estat finalista del premi Planeta, m'ha atret moltíssim la història i tenia molt clar que la llegiria.



Pilar Eyre fa temps que escriu i a més ven bastants llibres. Es nota que domina l'art de l'escriptura fresca, ràpida i de fàcil lectura. Que no vol dir de fàcil escriptura ans al contrari. La lleugeresa en la combinació de les paraules no és fàcil d'aconseguir, si no hi ha un bon treball a darrera i un do innat i característic dels bons contadors d'històries.
Ahir, en la presentació vaig poder comprovar que es una dona llesta, i mentalment molt àgil, tant a l'hora d'explicar com va decidir escriure aquest llibre d'autoficció com ella el categoritza, com a l'hora de respondre les preguntes dels assistents. 
Em sembla una dona valenta i lliure, per ser capaç d'airejar les seves misèries a canvi d'escriure una bona història.
El llibre et captiva només llegir la primera pàgina perquè tracta d'un tema universal, l'amor i la passió per la vida. El dedica al seu flamant fill, un jove empresari d'èxit, que en tot moment, va estar pendent de la seva mare i de l'acte pròpiament dit.
Fa gràcia veure com els nostres fills ja superada l'adolescència i entrant de ple en el món dels adults de sobte es converteixen en els nostres millors crítics i protectors.
Al final de la presentació del llibre vaig fer cua per que me'l signés i dediqués unes paraules a la Ràpita Chic. Volia dir-li que el bloc també té passió per la vida i un gran esperit rapitenc com el del seu editor, Emili Rosales, al que va mencionar durant la presentació.



dijous, 4 de desembre de 2014

Artte

Val la pena, fer un parèntesi de dos horetes i anar a fer un menú al bistrot i saló de te, Artte. Un altre espai decorat per l'estudi de Lazaro Rosa Violan.
Vam anar per curiositat i, sobretot per conèixer de primera mà l'agenda d'exposicions i concerts que per a aquest mes hi ha programats.
Ens van dir que valen la pena els concerts de música clàssica, tots els dijous, divendres i dissabtes al matí. Hi anirem!!

La decoració no decepciona. És molt eclèctica. El vestívul no té res a veure amb la zona de botiga, ni amb la del bistrot...

M'agrada aquesta imatge que vam fer a l'arribar i on es veu el vestíbul, la botiga i al final el bistrot/saló de te.




Vestíbul...



La botiga i zona de degustació... on hi ha aquestes làmpares fetes amb una estructura de ferro i peces de porcellana...





El bistrot... on cap a la tarda va canviant la il·luminació projectada a les parets... 

molt xulo!!







...i per cert!!! Si hi ha algú que té un android Nexus Google i sap com aconseguir la versió antiga de la càmera de fotos un cop s'ha actualitzat el sistema, que m'ho digui. No m'agrada gens la nova versió perquè no deixa regular la llum i per al meu gust es cremen les imatges.

Ayyyy i em deixava els lavabos. Xulíssims!!!



Si voleu conèixer l'agenda podeu entrar a la seva pàgina: artte.es