dissabte, 31 de maig de 2014

Sants, un estil de vida que continua

Després d'unes quantes nits de dormir poc pel soroll de l'helicòpter que ha sobrevolat el barri de Sants, m'he llevat amb la rònega d'escriure sobre el tema. Però no ho voldria fer des de la parcialitat. Ho voldria fer de la manera menys arbitrària i per tant,  hauré de recórrer a la demagògia. Tot i que se que avui dia la demagògia té un sentit més pejoratiu que una altra cosa, crec que en aquest cas podrà ser útil.
El conflicte de Can Vies ha posat en entredit la convivència i l'estil de vida tranquil d'un barri autèntic, popular i socialment actiu com el de Sants. També, ha posat de manifest la mala comunicació existent entre la classe política i les diferents veus del barri. Que n'hi ha moltes. Unes a favor de Can Vies, i d'altres en contra. 
Qui te la raó, és difícil de dir. Perquè com tot en aquesta vida, res és blanc, ni res és negre. Per això estan els colors i la infinita gama de grisos.  
La realitat és que estem, o hauríem d'estar , en un estat de dret, on tot hom ha de poder defensar la seva postura, però en cap cas hem d'acceptar la violència per part dels actors protagonistes.
És cert, que Can Vies ha estat un exemple dels serveis socials que poden aconseguir algunes fórmules d'ocupació, però no tot ha estat un camí de roses. 
La convivència entre Can Vies i veïns de dia potser és una cosa, i de nit potser n'és una altra. Potser els hauríem de preguntar com se senten tots plegats, ocupadors i ocupats.

Però sortosament, Can Vies, no ho és tot al barri. A Sants hi ha gent treballadora, d'altra a l'atur i amb ganes de treballar, hi ha joves estudiants i joves treballadors, i hi ha gent jubilada. I la gran majoria viuen i volen que la vida continuï com sempre. I us podria posar mil exemples.

Avui dissabte, alguns han anat al mercat acabat d'estrenar després d'una gran reforma...



D'altres han anat a córrer o passejar per Montjuich... 

I han pujat per Maria Cristina ...


Han passat per davant del Poble Espanyol...


Per davant d'INEF...


Per davant de la Torre Calatrava i el Palau Sant Jordi...


Han vist un cop més l'estadi olímpic...


I han entrat als jardins Joan Maragall


Per tornar a veure el Palauet Albèniz


D'altres han anat al Museu Joan Miró...


D'altres han anat als jardins de Miramar...



I des d'allà, han contemplat les vistes del port...


D'altres han preferit els Jardins de Laribal...




I s'han quedat a la font del gat per gaudir de la pau i la tranquilitat...



D'altres hauran anat a passejar pels jardins del Teatre Grec...



I per tornar cap a casa han passat pel Mercat de les Flors i pel teatre Lliure...


I han vist una vegada més aquestes escales modernistes...


D'altres veïns han anat a comprar flors a l'Hivernacle que segons el Time Out és una de les 25 joies arquitectòniques de Barcelona..




I d'altres han fet el vermut a la Bodega Montferry per degustar tapes de qualitat...



I podria continuar i continuar posant exemples de que a Sants, la vida del barri continua!!!

divendres, 30 de maig de 2014

El trabucador, escenari d'un vídeo-clip finalista al World Music Awards

Al diari de la nostra terra, aguaita.cat , venia la notícia que un video-clip del cantant Manuel Carrasco, ha estat finalista dels World Music Awards. Però aquesta no és tota la gràcia de la notícia. Per a "natros" ho és que l'escenari del vídeo, és una de les nostres platges, el Trabucador. Que potser és la nostra platja més frugal i fràgil, però també la que ens dona més alegries.



De ben segur que gràcies a aquest videoclip i les moltes visualitzacions d'arreu del món, hauran fet preguntar a més d'un i més d'una: quin és aquest lloc???

Que bé!! Un vídeo més per a la col·lecció. La veritat és que no se quants en portem però la cosa comença a resultar d'interès cultural. Bé. Potser m'he passat...




Qui és Jason Bell?

De fotògrafs i retratistes n'hi ha moltíssims i molts amb talent, però són molt pocs els que destaquen per sobre de la resta. Jason Bell, és un d'aquests escollits en l'art del retrat.



Des que va retratar als protagonistes gairebé desconeguts de Downtown Abbey, fins a ser el retratista de la casa real anglesa, ha fotografiat molts actors i moltes actrius del gran cinema.
El motiu pel qual ha estat ell  i no d'altres els escollits, el desvetllen aquestes imatges sense gaires artificis.


























dijous, 29 de maig de 2014

Sr. Tagore, creu que hem après alguna cosa des de llavors??

"Hem vingut en aquest món per acceptar-lo, no simplement per coneixe'l. El coneixement pot fer-nos poderosos, però per l'afinitat sentimental arribem a la plenitud. L'educació més elevada és aquella que no només dona informació, sinó que fa créixer la nostra vida en harmonia amb tota l'existència"

"La crisi de la civilització moderna, no es deu principalment a la importància excessiva que hem assignat al desenvolupament intel·lectual de l'home, mentre es descuida el que podríem anomenar, les cures del cor?"


Rabindranath Tagore, 1921

Creieu que hem après alguna cosa des de llavors??

Una de tantes coses que li he d'agrair al meu pare, és l'amor a la lectura. Des de sempre i gràcies al "Círculo de lectores" a casa nostra i a moltes altres cases de la nostra generació, anaven entrant llibres. Alguns, els llegíem amb avidesa, i d'altres es quedaven allà per si algú els volia consultar.
El més bonic de tot és que quan em vaig fer més gran, vaig poder participar en la majoria d'eleccions, i una de les adquisicions que vam fer va ser "Lipika", un llibre amb reflexions del pensador i premi Nòbel hindú Rabindranath Tagore. 
En aquell moment, l'any 1981, no vaig entendre moltes de les reflexions recollides, però la casualitat o el destí van fer que m'emportés aquest llibre amb mi, i poc a poc i amb el temps, alguns d'aquestos pensaments han adquirit un gran significat en la meva manera de veure la vida.

Què diria ara el Sr Tagore??





dimecres, 28 de maig de 2014

El Delta de l'Ebre vist des de la teulada

Avui compartim un vídeo espectacular del Delta amb l'arròs acabat de sembrar.
L'ha realitzat Joaquin Forner i l'ha filmat des de dalt d'un mas que hi ha sortint d'Amposta cap a Sant Jaume pel camí d'en Gil.
Joaquin és de Sant Jaume i és una aficionat a la fotografia i a la natura. Ell m'explica que sempre ha tingut l'impuls de poder fotografiar o filmar el nostre territori perquè quedi constància de com és ara. Perquè potser algun dia que esperem que sigui llunyà algunes coses que ara ens són quotidianes puguin desaparèixer.

Moltes gràcies Joaquin per deixar constància de lo més valuós que tenim en aquests indrets, de com és ara i de com ha de continuar sent!!





dimarts, 27 de maig de 2014

Fletxassos amb un passatge a la Índia

Estem saturats d'imatges, d'idees, de propostes, però de tant en tant, en mig de tanta oferta visual i informativa, tenim "fletxassos". M'ha passat amb aquestes imatges de J Crew on les descriuen com un passatge a la Índia. Per això les he volgut compartir al més pur estil dels blogs de moda.
A veure si també us passa a "vatros"!!






via