dimarts, 29 d’abril de 2014

El poder de la cal·ligrafia

Fa uns anys el poder de la cal·ligrafia, envaïa les nostres aules i les tardes d'estiu amb les llibretes Rubio. 
Alguns encara estem traumatitzats per haver de resseguir aquelles espirals inacabables que ens provocaven una tensió física i emocional que al final acabava amb dolor i contractura muscular.
I per a què?? Si quan arribes a estudis superiors, els apunts a tota velocitat degeneren, en un tres i no res, aquella base cal·ligràfica adquirida amb sang, suor i llàgrimes. 




Sort que el Sr.Jobs, fundador d'Apple i amant de la cal·ligrafia va decidir posar un bon repertori de fonts als nostres processadors de texts  i poder triar un o altre tipus de lletra segons l'objectiu del text redactat.
I és que la cal·ligrafia és al text escrit, com el disseny a  l'objecte o l'aspecte físic a la persona. Una cal·ligrafia adequada pot donar rellevància i seriositat a un text de la mateixa manera que pot alleugerir-lo. I no sorprèn que la majoria de documents oficials estiguin escrits amb Times New Roman i que la majoria de texts infantils facin servir lletres arrodonides i amables tipus Còmic Sans. 
De fet, a mi mateixa una de les coses que més em va costar decidir quan vaig crear el bloc, va ser el tipus de lletra. 
I tot això de la cal·ligrafia, ve perquè llegint una revista m'assabento que un nen de 14 anys, que viu a Pensilvània, ha fet un estudi considerat extraordinari per la Universitat de Harvard i pel mateix govern d'EEUU. L'estudi tracta sobre com fer estalviar 370 milions de dòlars l'any, al govern d'Obama, canviant el tipus de lletra dels documents oficials. El canvi suggerit és que enlloc de Times New Roman es faci servir la Garamond que té el mateix cos, però consumeix menys tinta.

De tota manera, hem de reconèixer que no hi ha res com unes pàgines escrites a ma...


I encara millor, una llibreta en blanc per pensar i escriure o primer escriure i després pensar...



Encara que hi ha qui sense un teclat al davant no pot escriure ni pensar...

via

I posats a triar, esta Moleskine d'esperit mariner, segur que seria molt inspiradora...


dilluns, 28 d’abril de 2014

Coses que valen la pena

La vida és bella perquè està plena de coses que valen la pena.




  • Despertar-te amb ganes de viure-la...




  • Mirar per la finestra i respirar l'aire fresc...



  • Començar el dia amb un bon esmorzar....




  • Mimar-te...



  • Envoltar-te de racons bonics...



  • Posar-te al dia...



  • Gaudir  amb companyia...



  • Triar el millor lloc per relaxar-te



  • Cuidar-te



  • Il·luminar-te...



I moltes, i moltes, coses més. 

Perquè...


Imatges via

QUE TINGUEU UNA BONA SETMANA!!






diumenge, 27 d’abril de 2014

Per si vas a Barcelona: Pia

Pia Amat, és una dissenyadora de joies que s'inspira amb el poder de les pedres i les joies antigues i tribals.

Quan entres al seu atelier del Carrer Verdi, no saps que triar...







Per veure més coses, Piaamat.com


C/ Verdi, 3 – 08012
Barcelona, España
Tel. +34 653 563 562

dissabte, 26 d’abril de 2014

Dissabte post Sant Jordi

Un pom de clavells rapitencs i roses barcelonines de Sant Jordi tal i com s'han deixat caure. 


I una història autoregalada i escollida, entre mil i una opcions...


I pel que sembla no vaig ser la única perquè a l'endemà al primer diari que vaig trobar vaig mirar quins llibres havien estat els més venuts i van ser...


Ara només tinc pendent regalar una altra història (Sí ja ho se. No queda gaire bé que m'hagi comprat un llibre per a mi i no n'hagi regalat cap, però tot té una justificació. Em vull esperar a comprar-lo a la Ràpita..... Com no...on l'hauria de comprar?? )

El llibre és "Cròniques d'una mar despareguda", guanyadora del premi Nostromo. Una història inspirada en el nostre poble.
Miquel Reverté, escriptor rapitenc, al igual que Salvador Espriu s'inspira en Arenys, per escriure sobre el món fictici de Sinera. Ell s'inspira amb la Ràpita per escriure sobre la vida marinera a Santa Maria d'Atipar ( Ràpita a l'inrevés).


I vatros, quina història vau triar??



dimecres, 23 d’abril de 2014

Hand made rapitenc

La corresponsal del bloc a la Ràpita, Montse Fèlix, m'ha passat unes imatges perquè des d'aquí puguem compartir algunes de les coses tan boniques i ben fetes que es van exposar a la darrera Fira Expo-arts del nostre poble.

Hi havia molts artesans i està clar que no estan tots els que són, però si que ho són tots els que estan.  I a TOTS, TOTS,  dediquem "esta" entrada.
A més a més durant un dels dies de la fira, es va organitzar una cursa solidària per a l'associació de malalts de Parkinson de les Terres de l'Ebre.

Montse Duch i Montse Fèlix van compartir una parada amb coses fetes per elles, totes precioses:
Bosses i samarretes, disseny de Montse Fèlix (Mar de fora)

Barret de flors i diademes de Montse Duch



La parada de les Montses
Montse & Montse (més felices i creatives que mai..)


Esta és la parada de Clara, l'artista sabonera de Sabó- Boníssim. Fa uns sabons totalment naturals que deixen la pell com una seda. 

Aquí tenim a Montse Fèlix, Ariadna, Montse Duch i Clara


Jusi de (Paper i Tisora) és una altra de les artistes que va participar amb els dibuixos i peces de Scrap. També se la veu contenta i feliç.
Elena i Francesca d'Un parell de Mans (fan coses molt xules que podeu seguir en el seu blog i la pàgina de facebook)


Antonia i les bosses tan xules que fa
Rosa també dissenya polseres, collars i arrecades molt originals i que podeu seguir a facebook on mostra les coses que fa
Estes dos últimes imatges són de miniatures marineres fetes per Juanito, un mariner jubilat que fa meravelles com estes..


A TOTS MOLTES FELICITATS I A PER LA PROPERA!!




Avui és el dia...

per trobar la història que et faci perdre la noció de tot plegat.


Feliç dia de Sant Jordi!!


dilluns, 21 d’abril de 2014

Cada mirada, un pensament.

La Ràpita, diumenge 20 d'abril de 2014. Tarda de pluja i de sol. Passeig mullat i assoleiat.
Per la mar un vaixell solitari...Gent caminant...
Cada mirada deriva en un pensament.
Cadascú i el seu univers.