No em considero crítica literària i se que cadascú llegeix el que li ve de gust i em sembla perfecte. Tampoc sóc una lectora de gustos lineals, tot el contrari. Vaig d'escriptor@ a escriptor@ sense cap seqüència lògica. Simplement em deixo portar pel que em diu l'instint en cada moment. De vegades llegeixo més d'un llibre a la vegada. I a la meua tauleta de nit, poden coexistir perfectament un assaig de Montaigne amb una novel·la romàntica.
Fa poc, he descobert a Alice Munro, premi Nobel 2013. Abans de començar a llegir-la, ja vaig simpatitzar amb ella. Em va cridar l'atenció per diferents motius. En primer lloc, el fet que a les seues històries sempre fa referència a un mateix entorn rural, el seu lloc d'origen, a Ontàrio, Canadà. Això li dona un caràcter biogràfic que sempre considero interessant, i en segon llloc, el predomini del món femení en les seues històries.
I, per primer cop, a la meva vida de lectora, abans de començar a llegir-la, vaig decidir ordenar de manera cronològica les obres que em venia de gust llegir de la seua bibliografia. Vaig pensar que així podria veure l'evolució que fa a través de la seua obra.
De moment, en la primera lectura llegida, "La vida de les dones", una sèrie de contes, fa una descripció increïblement realista de la vida rural i els seus personatges. Triomfa sense utilitzar gaires artificis i amb una precisió descriptiva que impressiona. En la segona, "Les llunes de Júpiter", la cosa millora....La seua escriptura utilitza les paraules com un brodat fet amb les puntades exactes. No vull ni pensar com serà llegir la última, "Vida estimada".
Via Pinterest
Si vols saber més coses d'Alice, aquí un article a The Guardian sobre 10 coses que tens que saber sobre ella, "Top 10 things you need to know about Alice Munro"
I si et ve més de gust veure una pel·licula basada amb una de les seues històries...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada