dilluns, 30 de setembre de 2013

Equus i la generació parèntesi

A la Ràpita també tenim el nostre grup de rock, Equus. Els components d'aquest grup: Mec, Santi i Pepo, que va ser creat l'any 1979 també pertanyen a aquesta generació anomenada parèntesi. La generació que hem viscut millor que els nostres pares i segurament millor que els nostres fills. Una generació que ha crescut i madurat jugant moltes hores al carrer i que ha evolucionat segons han bufat els corrents musicals i culturals. Malgrat això, ells sempre han estat fidels al gènere més autèntic, el rock. 
El temps i la constància han estat al seu favor i cada vegada fan més bona música. De fet la última vegada que els vaig escoltar em van agradar i molt!!
A banda del "Barri de Xicago" que és una de les seues cançons més emblemàtiques per qualsevol  rapitenc i que teniu enllaçada de manera permanent en aquest bloc.... Us deixo l'actuació que van fer a la mítica sala The Cavern a Liverpool on es va cantar per primer cop en català!!!



Aquí, la seua pàgina de facebook

I una imatge del passat

diumenge, 29 de setembre de 2013

Un dia a la costa/ A seaside day

Arxivant fotos d'aquest estiu, he tornat a gaudir dels moments viscuts. Que en definitiva, són els que compten en aquesta aventura anomenada vida.
Com aquest ha estat el primer estiu de La Ràpita Chic, he acumulat una mica més d'imatges del que seria normal en el meu cas.  I no n'he captat més per no empipar als meus, que tot i que de moment no diuen res, segur que estan una mica cansats de la dedicació que hi poso amb aquest bloc.
Algunes d'aquestes imatges, ja les he anat compartint en diferents publicacions, d'altres es quedaran a l'arxiu familiar i d'altres ja s'aniran mostrant en el moment més o menys oportú.
N'hi ha unes d'un dia que vam anar a la costa, prop de la punta de la Banya, amb la barca dels meus estimats Anna i Paco. Va ser un dia de festes, a finals de juliol, quan la gran gran massa estiuenca encara no havia arribat i el sol lluïa com està manat en aquest època.
Ja veureu que no són excepcionals, disculpeu la qualitat. Malauradament no sóc Mireia Canício (ella sí que en sap...). Però segur que poden servir per mostrar aquest lloc tan singular i que entre tots hauríem de tenir més cura.

El lloc ...



 Una mini llacuna d'aigua salada...
La punta de la Banya i el Montsià vigilant ..
La barca i el xiringuito al fons...
Una moixarreta rapitenca...
De tornada, vivers i delta ...
Lo varadero...
Lo pantalà ondulat (que tant m'agrada..)
L'escenari de festes al fons...
I un cop amarrats, cap a casa...

Per cert!! Perquè li diem "la costa"?? La veritat és que no tinc ni idea. Igual algún estudiós de la nostra parla ho sap...

divendres, 27 de setembre de 2013

A casa / at home...

A casa....un aire vintage que traspassa modes i fronteres i una bona cançó (At home d'Annie B Sweet )

Bon cap de setmana!!















COX&COX

dijous, 26 de setembre de 2013

En la cerca del pati perdut

No se si per nostàlgia del pati dels meus iaios on tantes vegades havia jugat o perquè sempre m'han agradat, hi tinc una especial atracció.
A la Ràpita, sempre n'hi ha hagut, però pocs han perdurat. No creieu que és una llàstima que l'arquitectura moderna els hagi oblidat?

via
I per últim el més espectacular...





dimarts, 24 de setembre de 2013

Seguir-les o no seguir-les...aquesta és la qüestió

No se si sabíeu que aquestos dies se celebra la setmana de la moda a Milan. I com és lògic es van publicant imatges de les diferents propostes per a la propera primavera i estiu.
A mi, les desfilades mai m'han agradat. Només hi veig models i poses molt poc naturals. Així que em costa molt imaginar-me que em podria posar de tot allò que mostren. Suposo que per a una usuària del carrer és lo normal. Però amb el que sí em fixo és com vesteix la gent que assisteix a les desfilades.  Aquestes últimes em semblen propostes molt més naturals i fàcils d'aplicar (per no dir imitar per que no ens hem d'enganyar...és el que fem encara que això sigui difícil de reconèixer).
I fent això d'observar que du la gent, mirant les imatges captades pel meu admirat Scott Schuman, me n'he adonat que la imatge que més m'ha agradat és aquesta:


Si la fes analitzar per altres opinions... segurament dirien que ni tan sols porta la camisa ben planxada, ni els pantalons nous, ni el cabell ben pentinat, però mira per on, a mi m'encanta!!

  • No us sembla una contradicció que  per assistir a una desfilada de moda on se suposa que es marquen futures tendències , es pot anar amb un bàsic d'armari com és la roba dènim/texana i estar així de fantàstica ??
  • Té algun sentit seguir les tendències de la moda??









Perdó!!! o així de fantàstic jjee !!!!


dilluns, 23 de setembre de 2013

Una passejada pel Born...

Ja sabeu que de moment, tot i que sóc rapitenca i m'estimo molt el meu poble, la meua segona ciutat és Barcelona.
Aquests dies són les festes de la Mercè i està més activa del normal, però a mi com més m'agrada és en dies laborables on tot el seu engranatge està en funcionament i la presència d'autòctons es fa més evident.
És tan gran i té tanta oferta de tot tipus que fins que no la fas teua pot passar una mica de temps....
Avui vull compartir llocs d'un barri per on m'agrada perdrem de tan en tant i fer nous descobriments, el Born.






Mercat de Santa Caterina

via
Cuines de Santa Caterina
via
Como agua de Mayo, una botiga especial...


La comercial casa







Olive delicatessen, només productes fets amb oli d'oliva...


Mercat princesa







Visitar el jaciment del Born

I per últim passejar pels voltants i entrar a Santa Maria del Mar...